pel seu cap...


Pel seu cap es succeïen les visions meravelloses d' aquelles serralades, dels rocams, dels precipicis, dels pinars de les vessants de Caro. Al davant de la Cova del Vidre, veia la lluminositat del cel i de la immensa vall. A la seua esquerra, Caro, majestuós, a l' esquerra la Joca, torre vigia d' aquelles serralades, esvelta, batxillera dels quatre punts cardinals. Un poc més avall, també a la dreta, mirant al Montsià, les figures de roca del Racó dels Capellans fent sentinella al Barranc de la Galera. Al front, planura, oliveres, una mar verda d' oliveres, i allà lluny, el riu Ebre, fent la serp vall avall, cercant la mar blava."De Roquetes Vinc" Ramon Tafalla (pàg.54).

dilluns, 28 de maig del 2012

Rasquera-Tortosa.. quin munt de coses.

Tot i els entrebancs, i que el foc va fer perillar la prova, gran organització (i van...) dels companys de la Uec.
Una prova, molt més dura del que semblava i que va fer patir de valent a tothom.
Així mateix una atractiva marxa d' anada i tornada al coll de l' alba.

WEB DE LA PROVA.



Moltes novetats al Trail Roquetes:


-Joel que debutava i que juntament en Curto i Jose, feien la marxa lluitant-la de valent (Curto, segon?). Nota: Jordi, ja vas fent tard en portar-li una samarreta a tun pare, que se la mereix com qui més.

-Daoui "l' aprenent", que debutava en una cursa i ho feia en una marató (evidentment només podia ser idea de Puça). Que crack, 51é.


-Tere, Gaspar i Ricardo que debutaven en proves llargues com a campions. (Tere va pujar al podi). I Gaspar i Ricardo van saber patir i embutxacar-se la plaça de finisher.

Acompanyats del quasi debutant en la segona part de temporada (Jordi Bonavila), de Jordi Ponce i Navarro que havien firmat les paus per un dia, i de manso Ivan que els anava estirant a tots als avituallaments.

-Puça, segon, ficant-se a punt i cada dia millor.
-Roberto, en les dents llargues ja que per lesió sols va poder acudir per recollir el dorsal. Ànims.!!

Segueix relació de diferents fotos fetes (gràcies a tots els fotografs):

FOTOS

Aneu enviant les vostres cròniques i impressions de la cursa i marxa al nostre mail:

Crònica by Tere:
Normalment una cursa "normal" ja dóna bastant de si en quan a sensacions, alegria, cansament, dubtes com "què faig aquí", etc. Per tant, us podeu imaginar que una cursa com la d'ahir dóna com a mínim per al doble.
Començaré recordant el moment de l'autobús, quan de sobte em giro i veig al Mohamed, el noi q fa pràctiques a Ebremetal i el qual debutava ahir amb marató, amb mitja i amb 10km (sí sí ho heu entès bé) treient tot el bocadillo. Veient el panorama li dic: "moha, tu al meu costat i en calma". Però la calma només va durar fins la creu de santos, quan un cop allí em desapareix i només penso que no et passi res per favor.
 A partir d'allí marxa un groguet, però en trobem 3 més (Ricardo, Ivan i J. Bonavila) que ens estaven esperant a J. Ponce, J. Navarro i a mi. Quin detallazo per favor! Rises, bromes i comentaris com ara:"eics, q això és una excursió del trail o k?", etc etc, van fer q els primers 20km em passessin més de pressa del que m'haguessin passat tot sola per n'aquell terreny on per trobar un corredor en tenies un fart.
Es pot dir que del km 25 al 42 era tot nou, tant per les meves cames com també per al meu cap, però tot es va fer més soportable gràcies als 5 mansos de luxe que em van rodejar durant tota la cursa.
Diuen que la primera vegada és la que sempre recordes tota la vida, per tant, estic segura q aquest 27 de maig de 2012 el trail rasquera-tortosa, la meva primera marató de muntanya, sempre estarà dintre meu i, sobretot, tot el viscut durant aquestes 7 hores i 20 minuts. Què orgullosa estic de pertànyer a un club com aquest, el qual el que el fa ser gran és sens dubte les persones que el formen.
Per acabar felicitar enormement a l'organització, ja que ha estat impecable. Com es nota que els qui organitzen ja porten un grapat de km a les cames... I com no, donar les gràcies a Albert, el meu home, perquè tots aquets moments que estic disfrutant són en molta part gràcies a ell per haver-me introduït en aquest món.
by Tere

Crònica by Gaspar
"Los pequeños detalles son los que le dan color a la vida, y esa coca cola ... esa coca cola es justamente eso, mucho color y un detallazo .....
Ya que me he estrenado en mi primera maratón, me estrenaré también en mi primera crónica, la verdad es que después de sufrir como un enano en els Reguers, culpa mía claro, con el calor que hacía a quien se le ocurre salir a la gironesa, "amb una ma a cada ou", la verdad, diarrea, deshidratación, calor, pájara etc.... lo pasé bastante mal ... con lo que para la maratón iba cargadito de isostar, geles, agüita y todo lo obligatorio claro ...
En fin antes de nada felicitar a la organización, todo de P.M., salida, transporte en autobús, desayuno, el briefing, señalización (aunque me perdí alguna que otra vez ...) y sobre todo el ánimo de los organizadores y de los corredores, a destacar la infraestructura para poder estar tan cubiertos de agua, porque yo mismo en cada avituallamiento repostaba 1,2 litros de agua y el ánimo, el ánimo que nos dieron ....
La carrera en fin, que se puede contar, nada más salir el calor ya apretaba, buen humor pero adivinando la galbana que nos iba a pegar, salí lento con dos companys uequeros, la idea era ir juntitos hasta el final, pero que voy a decir, supongo que estoy acostumbrado a entrenar  solo, lo que robo a las horas de sueño y a mi family, y sobre el kilómetro tres ya vi que deseaban pegar más caña, total que opté por decirles que se marcharan y no se preocuparan que ya llegaría .... la verdad lo jodido del terreno, porque anda que no me dio por .... me quitó toda otra idea de la cabeza, y soy afortunado porque tuve la gran suerte de pegarme al extrem team de Tivissa, y anduve pegado a ellos hasta el pouet del amorós... hasta ahí que contar, pasajes hermosos y desoladores, la verdad que hubo puntos en que la sensación era la de correr por otro planeta, todo tan negro, tan triste, tan desprovisto de vida, aunque ya se veían brotes verdes ... total que llegué con cuatro horas siete minutos al control de paso, o sea fuera de tiempo, ya la idea era, nos echarán, nos dejarán pasar .... nos dejaron pasar .... pero la subida hasta el cabra freixet ... buff... no podía correr, una pequeña torcedura que me dolía cada vez más ... total que al llegar al pouet seriamente pensaba llevo cinco horas y cuarenta minutos y me faltan que sé yo 18 Km ... a que hora voy a llegar me preguntaba, como pille peña con coche aquí abandono y me voy pa mi casa, y lo que pillé fue una coca cola con sus hielitos .... Presi.... gracias por esperar y gracias por el regalito... la verdad que me dio el ánimo que necesitaba para acabar, me recordó porque decidí unirme al Trail Roquetes, por lo majos que son los Roqueteros y por la gente que forma este equipo y carrera tras carrera me llena aún más poder formar modestamente parte de este equipazo no ya por sus corredores si no por la calidad humana de todos los integrantes del mismo y como decía esa coca cola... fue la ostia, ... un puntazo... total que ya puestos a joderse, hasta el final ... afortunadamente la orografía del terreno cambió y se convirtió en una carrera totalmente distinta, conocía parte del camino y pude empezar a correr algo, total tras alguna que otra pérdida sobre todo en la subida al Coll de l'Alba y otra a punto de llegar a meta, crucé la pasarela y la meta ... un poco jodido por no entrar en las ocho horas (8:01:49) pero muy contento por haber podido acabar y por no llegar echo una piltrafa, tras pasar la meta contento de poder ver que todo el equipo había llegado y de poder cambiar impresiones con ellos.
En conclusión, contento por acabar la carrera, más contento aún por formar parte de este equipo y decir que intentaré entrenar más con él a ver si en la próxima puedo incorporarme a la foto finish, aunque soy consciente de que me falta nivel aún ... o sea muchos kilómetros..., pero como todos sabemos lo importante es participar y con un equipo como éste sencillamente es un gustazo hacerlo, por lo tanto, salut, força i cames y nos vamos viendo en las próximas...."

Crònica by Ricardo. CLICA AQUI
Crònica by...
....
Aquesta vegada, l' èquip d' assistència va fer cap al Pouet de l' Amoròs, on espera que t' espera en la companyia del sol, van veure passar als corredors.
Misteri: Que hi ha entre Rasquera i el Pouet de l' Amoròs que els corredors arribaven en un fotimé de temps i destrossats?  S' haurà d' anar a veure.

Algún va fer un canvi obligat d' slicks per rodes de pluja (este Pere...)

La tàctica del Trail Roquetes a la marxa va ser la ASP (agafa'm si pots).
En canvi a la cursa una conservadora tàctica "raberada" o 1-1-6-1.
Albert arribant als ventiladors juntament en Ahmed per lluitar la prova en els darrers km.
Daoui, tot i treure els fetges i el bocata de formatge a l' autobus cap a Rasquera, feia d' avantguarda testejant el terreny. Seguidament, la rabera grogueta, Tere i cinc mansos (que els hi dones Tere?). Tant de groc que per allà on passaven s' amagava el sol. Després Gaspar que feia tasques de vigilància de la reraguarda, i que a algun avituallament li anavem deixant alguna coca cola fresqueta,...
En definitiva, una més per comptar...
Enhorabona a tots!!!
Nota: Vigileu que les places per la Fredes-Paüls s' acaben.
Proposta d' avituallament líquid pel KM VERTICAL.